Aquesta passada nit ens va deixar la
Joana Raspall
(http://www.ara.cat/cultura/Joana_Raspall_0_1041495987.html
). Ens deixa amb un llegat poètic molt valuós.
Per recordar-la podem revisionar
l'entrevista que van fer-li al programa Qwetry, de Btv, en motiu del
seu centenari.:
És una entrevista d’uns deu minuts,
ens parla del pas de la vida, del que aporta i et canvia el pas del
temps com a persona, de poesia i de llengua.
Com a mostra, us deixem amb la resposta
que dóna la Joana quan li pregunten sobre la seva aportació a la
poesia infantil:
“Em vaig adonar que els meus fills no
sabien poesia. Només sabien unes quantes poesies castellanes, però
cap en català. I jo vaig dir, doncs abans que jo em mori (llavors
tenia uns 60 anys), vull fer molta poesia catalana, perquè els nens
també tinguin poesia.”
"...No sóc núvol ni follet,
floc de neu ni papalló,
fonteta ni rossinyol,
però tinc un do millor
per sentir-me a cada instant
tal com jo desitjaria:
tinc el do de veure el món amb ulls plens de fantasia."
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada