dimarts, 4 de novembre de 2014

Seda y Los Pájaros

No us passa que de vegades llegiu un llibre i en una de les imatges que us evoca la seva lectura imagineu una il·lustració que ja heu vist a un altre lloc? L'últim cop que em va passar, a més, va relacionar dos llibres, Seda, de Alessandro Baricco, amb Pájaros de Germano Zullo (Editorial Libros del Zorro Rojo). No és una escena calcada, però em va saltar aquella espurna que va connectar per un moment les dues històries:
Hervé Joncour continuà fent una vida retirada durant dies: es deixava veure poc al poble i passava el temps treballant en el projecte del parc que tard o d'hora construiria. Omplia fulls i fulls de dibuixos estranys; semblaven màquines. Un vespre Hélène li va preguntar:
-Què són?
-És una gàbia.
-Una gàbia?
-Sí
-I per a què serveix?
Hervé Joncour tenia els ulls fixos en aquells dibuixos.
-Tu l'omples d'ocells, tants com puguis, llavors, un dia que et passa alguna cosa feliç, l'obres de bat a bat i els mires com se'n van volant.
Un dia vaig sentir algú classificar un tipus de llibre com a “caramelet”, per a englobar aquests llibres no molt extensos que et deixen un gust de boca molt agradable. En els seus terrenys, tant Seda (novel·la per adults amb poques pàgines) com Los pájaros (àlbum il·lustrat), crec que s'adapten molt bé a aquest idea!