No us passa que de
vegades llegiu un llibre i en
una de les imatges que us evoca la seva lectura imagineu una
il·lustració que ja heu vist a un altre lloc? L'últim cop que em
va passar, a més, va relacionar dos llibres, Seda, de Alessandro
Baricco, amb Pájaros de Germano Zullo (Editorial Libros del Zorro
Rojo). No
és
una escena calcada, però em
va saltar
aquella espurna que va
connectar
per un moment les
dues
històries:
Hervé Joncour
continuà fent una vida retirada durant dies: es deixava veure poc al
poble i passava el temps treballant en el projecte del parc que tard
o d'hora construiria. Omplia fulls i fulls de dibuixos estranys;
semblaven màquines. Un vespre Hélène li va preguntar:
-Què són?
-És una gàbia.
-Una gàbia?
-Sí
-I per a què
serveix?
Hervé Joncour
tenia els ulls fixos en aquells dibuixos.
-Tu l'omples
d'ocells, tants com puguis, llavors, un dia que et passa alguna cosa
feliç, l'obres de bat a bat i els mires com se'n van volant.
Un dia vaig sentir
algú classificar un tipus de llibre com a “caramelet”, per a
englobar aquests llibres no molt extensos que et deixen un gust de
boca molt agradable. En els seus terrenys, tant Seda
(novel·la per adults amb poques pàgines) com Los
pájaros (àlbum il·lustrat),
crec que s'adapten molt bé a aquest idea!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada