divendres, 10 de maig del 2013

La Mort a la Literatura Infantil

Ahir em van fer arribar un interessant llibre sobre literatura infantil i la mort:


"Nisia es una niña asustadiza. Dejará sus juegos a un lado, dispondrá a su manera el comedor de los padres y firmará con sus creyones cada una de las paredes del interior de la casa. Luego les pedirá que se hagan un tatuaje. ¡Es un capricho!, dirán los padres. Pero Nisia no quiere que la olviden. Y no lo dice en voz alta, porque a Nisia le gana el miedo por desaparecer."

Extret de “El Libro que se muere de Ricardo Chávez y Carlos Vélez, de Grupo Editorial Norma

Aquest és un dels exemples que ens ofereix l'article, que parla entre altres coses de la por que sovint tenim els adults de tractar aquest temes, i que ens convertim en censors sense voler-ho.



Del seguit de llibres que recomana l'article, per si és del vostre interés, tenim Nana Vieja, El Pato y la muerte, El corazón y la botella.

Hi ha d'altres llibres, com Jack y la Muerte, de Tim Bowley una llegenda anglesa, sobre un Jack, un nen que té la mare en estat crític. En Jack un dia es troba a la Mort, que li pregunta on viu. En Jack sap que vol saber on viuen per emportar-se a la seva mare, així que decideix tancar la mort dins una botella. Amb la mort capturada els animals no moren i ell no se'ls pot menjar, i les verdures no podien sortir de l'hort, etc... En una conversa amb la seva pròpia mare, acaba entenent que la Mort és part de la vida, i que hi ha coses que són inevitables.
De Tim Bowley s'ha editat fa poc també No hay escapatoria y otros cuentos maravillosos. En ell recull algunes llegendes sobre la mort també.

I personalment, també m'agrada molt ¿Cómo es posible??! de Peter Schössow. Parla de la història d'una nena, que va arrossegant una maleta i cridant ¿Cómo es posible??! pel carrer. Un grup de gent decideix seguir-la per saber què li passa. La nena els hi explica que Elvis s'ha mort, i la resta de gent que la segueix es pensa que es refereix a Elvis, el rei del rock, fins que la nena obra la maleta i veuen que és referia a Elvis, l'ocell que era mascota de la nena. Junts, tot el grup, acompanyaran a la nena a enterrar l'Elvis, i escoltaran com la nena els explica com era el seu ocell. Aquest moment que capturem a sota és genial: