Ray Bradbury (1920-2012) mai no va sentir-se còmode amb l'etiqueta d'escriptor de ciència-ficció. "El que jo faig és fantasia", va explicar en més d'una ocasió: en comptes de descriure futurs hipertecnològics, les realitats paral·leles dels seus contes i novel·les tenien un innegable aire retro. Bradbury imaginava el dia de demà mirant amb un punt de nostàlgia cap al passat, un sentiment que fa acte de presència en els contes de Les cròniques marcianes (1950) i en la seva novel·la més coneguda, Fahrenheit 451 (1953), una distopia en què els bombers, en comptes d'apagar focs, els encenen, i amb una finalitat temible: cremar els llibres perquè la gent deixi de pensar.
Nascut a Waukegan, Illinois, el 22 d'agost de l'any 1920, Ray Bradbury va començar a llegir revistes de ciència-ficció quan tenia set anys. Les descobertes de Buck Rogers i els llibres de John Carter of Mars el van empènyer a escriure amb la mateixa voracitat amb què devorava contes i vinyetes. El llegat literari de Bradbury inclou més de 400 narracions, agrupades en llibres de contes comLes daurades pomes del sol (1953),Remedio para melancólicos (1959) i Las maquinarias de la alegría (1964). Abans de publicar el seu primer llibre, Carnaval oscuro (1947), l'escriptor nord-americà va fer madurar el seu talent lluny de les aules universitàries. "El que em va educar van ser les biblioteques -va dir l'any 2009-. No crec en les universitats. Crec en les biblioteques perquè la majoria dels estudiants no tenen diners. Després d'acabar l'institut vaig anar a la biblioteca tres cops per setmana durant deu anys". Entre els seus autors preferits hi havia Edgar Allan Poe, H.G. Wells, Thomas Wolfe, Ernest Hemingway, Jules Verne i, en un lloc preferent, Edgar Rice Burroughs, creador de Tarzan i John Carter, un personatge que motivaria les narracions galacticocostumistes de Les cròniques marcianes , en què els matrimonis extraterrestres de mitjana edat tenen crisis de parella i els astronautes pateixen crisis existencials que els porten a perdre's entre ruïnes enigmàtiques.
"Sóc un escriptor d'idees -va afirmar a Zen, en el arte de escribir , un recull d'assajos escrits entre l'any 1961 i el 1990-. M'ho passo bé amb les idees. M'agrada jugar-hi. No sóc una persona seriosa: la gent seriosa no m'agrada. En cap cas em veig com un filòsof. Seria molt avorrit".
La humanitat dels personatges
Isaac Asimov va popularitzar els robots, concebuts per l'escriptor txec Karel Capek. Arthur C. Clarke i Stanislaw Lem van dotar d'una dimensió metafísica els seus viatges espacials. L'aportació principal de Ray Bradbury és la profunda i commovedora humanitat dels seus personatges. A The last night of the world (1951) un matrimoni decidia no alterar gens ni mica la seva rutina tot i saber que no hi hauria demà. Tyrannosaurus Rex (1962) s'inspirava en l'animador Ray Harryhausen per defensar l'artesania de la tècnica stop-motion i carregar contra la poca empatia dels productors de Hollywood. En la novel·la El vino del estío (1957), Bradbury partia de la seva pròpia infantesa per construir un text imaginatiu i de gran sensorialitat, que continuaria cinc dècades després a El verano del adiós (2006). Bradbury va fer nombroses incursions en televisió i cinema, sense deixar mai de seguir una rutina que amb la mort ha interromput per sempre més: escriure un conte cada setmana.
A la biblioteca de l'escola comptem amb els següents llibres de l'escriptor nord-americà:
Encender la noche / [Texto]: Ray Bradbury ; [Ilustraciones]: Noemí Villamuza ; [Traducción: Esther Rubio]. (2005)
Las Doradas manzanas del sol / Ray Bradbury ; [traducción de Francisco Abelenda]. (2002)
Fahrenheit 451 / Ray Bradbury ; traducció de Jaume Subirana ; pròleg i propostes de treball d'A. Munné-Jordà. (2001)
Cuentos de cementerio / Bradbury, Lovecraft, Poe, Williams ; dibujos José Aguilar. (1988)
Les Cròniques marcianes / Ray Bradbury ; traducció de Quim Monzó. (1987)
Crónicas marcianas / Ray Bradbury ; Prólogo de Jorge Luis Borges. (1983)