bibliotecacostaillobera

L'OCELL DE LA FELICITAT

Ramon Girona

PAM Aquesta història va passar, diuen, fa molt temps, al Tibet. En aquell país, hi havia una vall on no creixien les flors ni l'herba, i les collites eren dolentes. Els habitants d'aquella vall tenien la mirada trista, estaven morts de fred i morts de gana. 

Aquella gent no tenia ni esma per sortir de la vall i anar-se'n a viure a un altre lloc del món la gent a vegades miraven els ocells que passaven i desapareixien muntanyes enllà hi havia un home que era el més vell de tots del poble i deia que un dia s'havia anat la felicitat i hi havia un nen que es deia Wangjia que era un pastor i ell sempre l'hi preguntava a l'home vell com era la felicitat.

Un dia a la nit l'home vell estava amb Wangjia el matí següent pressentin la seva mort a Wangjia li va donar una ploma que era dels colors de sant Martí i li va dir-vés cap a l'est en direcció cap a les muntanyes i busca l'ocell a qui pertany aquesta ploma així sabràs com és la felicitat i em faràs feliç a mi.Després de camina uns quants dies va arribar en una cruïlla de camins allí a la paret hi havia pintat un gegant amb una barba negra aleshores va a començar a parlar -Qui ets i com t'has atrevit a arribar fins aquí què buscques?-sóc Wangjia i busco l'ocell de la felicitat- fins ara has caminat sense problemes però si fas un pas més les pedres es convertirien en rocs punxeguts com ganivets va dir el gegant,Wangjia va continuar les pedra li tallaven la planta dels peus llavors va caminar amb les mans i genolls després d'aquella jornada va trobar un altre gegant i aquesta vegada la barba era vermella. Wangjia aconseguirà trobar l'ocell de la felicitat?

Valoració: M'ha agradat molt aquest llibre perquè els dibuixos eren molt bonics i la història era preciosa.

Recomanació: Els hi recomano a la gent que els hi agradi la felicitat. 

Daniela Quinzada

4t Castellers