Neil Gaiman i la figura del pare

En un dia com avui us volem parlar de dos llibres de Neil Gaiman. Un és El día que cambié a mi padre por dos peces de colores (Norma Editorial), i l'altre L'al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare (Editorial Estrella Polar).

El primer és un llibre il·lustrat -per en Dave Mckee, repetint així el duet de Los Lobos de la pared-. En ell un nano, mentre és al jardí de casa seva, rep la visita d'un amic que porta una peixera amb dos peixos de colors. Al protagonista de la història li encanten els peixos del seu amic... i li proposa un intercanvi. Després d'ensenyar-li toooootes les joguines de la seva habitació i no poder convèncer l'amic, decideix provar amb la proposta d'un intercanvi entre els peixos de colors i el seu pare. L'amic en principi dubta “no és un tracte just. Jo et canvio dos peixos de colors i tu només em dones un sol pare”. Tot i així el protagonista aconsegueix el canvi (a tot això, el pare no se n'adona de res, perquè està llegint el diari i quan està llegint el diari el protagonista de la història ens explica que el seu pare és com un moble més, no se n'adona de res).

Tot va molt bé fins que arriba la mare... que es posa les mans al cap perquè el seu fill ha canviat el pare per dos peixos de colors, i li demana que vagi a recuperar-lo immediatament.

Per desgràcia... l'amic amb el que ha intercanviat els peixos pel pare ja ha intercanviat el pare del protagonista per una guitarra elèctrica. I és que aquell pare l'únic que feia era “llegir el diari i a més, era molt avorrit”. A partir d'aquí comença l'odissea del protagonista per intentar recuperar el seu pare, involucrat en una sèrie d'intercanvis...

Anys més tard, el mateix Gaiman va escriure L'al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare. És un llibre més llarg, una novel·la de 123 pàgines. En la introducció el mateix Gaiman ens explica que se sent culpable de la imatge que dóna de la figura del pare en el llibre dels peixos de colors. Així que va decidir arreglar-ho amb aquest altre llibre. En aquest, el pare fa tot el possible i tot l'impossible per aconseguir portar una ampolla de llet a casa, per a què els seus fills puguin esmorzar bé, i això que es troba mil i un entrebancs molt, molt inesperats. Com ens explicava un alumne de 4t en una entrada fa uns mesos, el llibre tracta del següent:

“L’al·lucinant, galàctic i piràtic viatge del pare, tracta d’una família que hi ha el fill, la filla, la mare i el pare.

Un dia normal i corrent, la mare se’n va de viatge per la feina. Quan la mare ja se n’ha anat, el pare ha de donar l’esmorzar als seus fills. Però a casa falta llet. En teoria no hi ha cap problema, perquè el supermercat està a la cantonada de casa, però quan el pare compra la llet i ja està tornant cap a casa el rapta una nau d'extraterrestres. El pare vol escapar de la nau i veu una porta on diu “No passar. Prohibit passar!!!”. així que decideix passar per la porta per escapar i, quan hi passa, la porta el duu al mig d’un vaixell de pirates. Per sort, un dinosaure que anava amb un globus aerostàtic, el salva. El dinosaure es diu l’Excel·lent Mestre Esteg, i ell és el que l’acompanyarà el llarg de tot un viatge. I tots dos passen per moltes i moltes aventures junts...

És un llibre molt original divertit i que t’enganxa molt, no pots parar de llegir-lo.

Té frases molt divertides i estranyes. Els dibuixos són molt divertits i estan molt ben fets.”