Seguint amb la festa de l’arbre, us presentarem un llibre de la biblioteca
que explica la meravellosa història de Wangari Maathai: Plantant els arbres de Kenya: la història de Wangari Maathai.
Escrit i il·lustrat per Claire A. Nivola, traduït per Susana Tornero i editat
per l’editorial Joventut.
Wangaari Maathai va néixer a Kenya, i quan ella era petita, els camps
estaven vestits de verd i adornats amb arbres, les famílies que vivien a la
zona conreaven els seus propis hortets i menjaven del que ells mateixos
produïen. Més gran, va anar a viure als Estats Units, on durant 5 anys va
estudiar biologia.
Però quan va tornar de la seva etapa universitària, es va trobar un
paisatge totalment canviat, on el verd era més apagat, i el marró li guanyava
poc a poc la partida. Kenya havia patit alguns canvis, entre els quals
l’augment de l’extensió dedicada a l’agricultura comercial, que cada cop
practicaven més habitants del país. Aquest augment però, no feia viure millor a
la gent, que cada cop s’autoabastava menys i havia de comprar més productes,
d’un preu massa elevat pel poder econòmic de la població. La tala d’arbres i
l’augment de camps de conreu va ser tan descontrolat que l’equilibri natural de
la zona se’n va veure molt afectat, i la vida quotidiana dels seus compatriotes
també (les dones cada cop havien d’anar a buscar la llenya més lluny i amb l’absència
d’arbres i d’ombra, la terra s’assecava i era menys fèrtil, l’aigua cada cop
era menys transparent i costava més trobar algunes espècies d’animals força
corrents abans de la seva estada a l’estranger).
Davant d’aquesta situació, i amb les queixes de la resta de població, va
fer veure a la resta de dones de la zona que podien capgirar la situació i ser
part de la solució o la solució, i va proposar el següent:
“Per què no plantem arbres?
– va preguntar a les dones.
Va ensenyar a les dones a
collir les llavors dels arbres que quedaven. Els va ensenyar a preparar la
terra, barrejant-la amb fems. Els va ensenyar a mullar aquella terra, a fer-hi
un forat amb un pal i a ficar-hi una llavor amb molta cura. Però sobretot, els
va ensenyar a tenir cura del planter que creixia, com si fos una criatura,
regant-lo dos cops al dia, per assegurar-se que les llavors creixien ben fortes”
Aquest moviment, va rebre el nom de “Cinturó verd”, encara existent avui
dia, i la Wangari va ser coneguda amb l’afectuós sobrenom de “Tree Woman”.
Entre diversos reconeixements i premis, va rebre el 2004 el Premi Nobel de la
Pau. Li va ser concedit per la connexió que va fer entre la salut del medi
ambient i el benestar de la població de Kenya.
“Quan la terra està desprotegida,
està demanant ajuda, se sent nua i necessita que la vesteixin. Aquesta és la
naturalesa de la terra: necessita color, necessita dur el seu vestit verd”
A la biblioteca tenim també: Wangari i els arbres de la pau: una història real de l'Àfrica, de Jeanette Winter, traduït per Anna Gasol i Trullols, publicat per l'editorial Ekaré:
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada