“NO VULL LLEGIR AQUEST LLIBRE”
Cada vegada que la mestra diu que sóc un “lector reticent”, em passo tot el dia evitant la mare i la seva nova idea sobre com he de fer servir el meu temps. PERDRE el meu temps, més aviat.
“El bibliotecari va dir que t'encantaria aquest llibre.” La mare salta per sobre el cistell de la roba bruta, però jo sóc massa ràpid per a ella. Em deixo caure per la finestra de la meva habitació fins a la teulada del garatge. “Un trosset de xocolata per cada pàgina”, crida ella.
“Aquest és el meu preu antic. El meu preu s'ha apujat”.Quan la mare comença a baixar darrera meu, m'enfilo per la finestra oberta de les golfes. Uns minuts més tard, la sento al final de les escales.
“Dos trossets de xocolata per pàgina, però és la meva última oferta, Derek”
Així
comença “La meva vida és un conte”, de Janet Tashjian
(Editorial MacMillan, 2010) . Una divertida història sobre l'estiu
que passa en Derek, de 12 anys (un estiu que pinta fatal, amb
campaments per a repassar la feina feta durant l'any a l'escola,
llibres per a llegir, i sobretot, amb el seu millor amic i company de
entremaliadures de vacances a l'altra punta del país). Però tot
girarà a partir d'una notícia que troba en Derek a les golfes de
casa, sobre una noia morta fa deu anys a Massachussetts, i que ell
està disposat a investigar, sobretot perquè la seva mare en un
principi és nega a explicar-li perquè guarda aquella notícia...
El
llibre representa el diari que escriu en Derek durant l'estiu, i al
marge de cada pàgina apareixen simpàtics dibuixos d'ell mateix.
Cada dibuix visualitza una nova paraula incorporada al seu vocabulari
(dibuixos en realitat realitzats per Jake Tashjian, fill de l'autora)
Amb
tot, en Derek aprendrà que llegir és molt més gratificant quan més
t'involucres en la història...