Elisabetta Dami: "Que tants nens llegeixin 'Geronimo' em fa sentir mare"
Discreta Mai concedeix entrevistes, però va fer una excepció al Fòrum Impulsa de Girona. Elisabetta Dami (Milà, 1958) ha escrit més de 280 aventures del ratolí bibliòfil i ja acumula 16 milions de vendes
Va carregada de porcions de formatge parmesà, cortesia de Geronimo Stilton, el ratolí periodista més popular del moment entre els petits lectors. Elisabetta Dami no negarà mai que aquest heroi quotidià existeix. Perquè creu en els somnis. Tímida però gran conversadora. Dolça i a la vegada valenta. Perquè per molt poruga que es confessi, Dami és capaç de pujar el Kilimanjaro i fer una marató pel desert si pot fer somriure un nen.
Com va néixer Geronimo Stilton?
Fa uns quants anys vaig saber que no podia tenir fills. Va ser un cop molt dur per a mi. Aleshores vaig començar a fer de voluntària en un hospital per a nens i, inspirant-me en el doctor Patch Adams, vaig començar a explicar històries divertides sobre un ratolí als nens hospitalitzats. Vaig veure que els agradava molt i els donava esperança, perquè eren aventures que sempre acabaven bé. És aleshores quan em vaig adonar que la meva malaltia havia de tenir un final feliç i vaig començar a publicar llibres.
Mai signa els seus llibres.
Vaig voler que els nens creguessin que el Geronimo era real i que és ell qui escriu els seus propis llibres. De fet, fins als vuit anys creuen que existeix, per això demano als periodistes que continuïn aquest petit joc. Jo no diré que no existeix. Si poden creure en el Pare Noel també poden creure en Geronimo Stilton. No m'hauria imaginat mai l'èxit comercial que han tingut els meus llibres. Que els llegeixin tants nens fa que em senti mare.
Per què va triar que fos un ratolí?
Els meus llibres es venen arreu del món i un dels motius del seu èxit és que els nens es poden identificar amb un ratolí. Si fos un nen podria ser blanc, negre, vermell, groc... Un ratolí és universal. Jo volia que qualsevol nen es pogués identificar amb Geronimo Stilton, amb la seva personalitat i els seus problemes, perquè el Geronimo no és un heroi irreal, és una persona com nosaltres, que té pors i les ha de superar. Els nens s'identifiquen amb aquesta normalitat.
I periodista?
La societat és un equip que necessita algú que revisi les informacions i les proporcioni al públic. És un servei, una missió. Vull dir als nens que ser periodista és una de les millors professions del món si es fa amb el cor i amb honestedat.
Per què va batejar així el ratolí?
Tinc por de les altures. Fa uns quants anys vaig fer un curs de paracaigudisme per superar-ho. "Geronimo!" és el crit de guerra dels paracaigudistes americans. La meva germana sabia que jo no era gaire valenta i em va començar a dir, de broma, Geronimo. Per tant, quan vaig escriure la història del ratolí, era jo. És el meu sobrenom, fins i tot el meu marit em diu Geronimo. I Stilton perquè és un formatge que em va agradar molt quan el vaig tastar en un sopar de Nadal amb uns amics a Londres. És el rei dels formatges britànics i està fet amb el mateix mètode que el 1700. Té classe.
Què té en comú amb el Geronimo?
Jo sóc el Geronimo. Sóc normal, tímida i reservada. Normalment no dono conferències però en el cas del Fòrum Impulsa el tema era la cooperació i era el meu deure participar-hi, perquè el Geronimo creu en la cooperació. Tenim en comú que creiem en els somnis i en coses com la pau mundial, el respecte a la bellesa de la natura, l'honestedat, la sinceritat...
¿Totes les aventures dels llibres les viu vostè primer?
Sí, totes. He pujat el Kilimanjaro i he fet la marató de Nova York i una pel Sàhara. Sempre sense escalar ni córrer. Només caminant, a poc a poc, trigui el que trigui, perquè jo no sóc gaire atlètica. L'important és participar, arribar al final.
Quina serà la pròxima aventura?
M'estic preparant per fer senderisme al Tibet, que és un país molt místic que encara no conec.
Sovint es compara Geronimo Stilton amb fenòmens com Harry Potter . Quina és la clau de l'èxit?
Tots dos són herois inusuals. Porten ulleres, no són perfectes, tenen por i no lluiten sols. Els nens poden sentir-se com ells. Harry Potter té els seus amics i Geronimo Stilton té la família, els col·laboradors i els amics i creu en la cooperació. Si no hi ha cooperació, res funciona, sobretot en èpoques de crisi. Geronimo Stilton vol educar els nens, però amb històries divertides amb les quals no s'adonen que estan aprenent. Es tracta de connectar el meu cor amb el seu.